Documental: El silenci del Jonc

El passat divendres 14 de Novembre de 2014, ens va venir Susanna Barranco, actriu, escriptora i directora catalana, a la facultat ha presentar-nos el seu documental: El silenci del Jonc.

Aquest documental té com a protagonistes a una sèrie de persones amb alguna discapacitat, entre les quals trobem al seu fill, en Jonc, un nen de 4 anys que té dificultats en l’aprenentatge.

Veure aquest documental em va fer reflexionar sobre com, avui en dia encara no som ni la meitat d’inclusius del que diem ser. Encara ens creiem que som superiors aquestes persones sense adonant-se que d’elles podem aprendre una barbaritat de coses. Que persones amb alguna discapacitat ens poden ensenyar altres valors que nosaltres, que ens creiem tan perfectes estem molt lluny de tenir-los.

Una frase que va sortir en el documental i que em va agradar molt va ser un músic que va sortir va dir “al costat d’un discapacitat ens adonem lo discapacitats que som nosaltres”. Crec que és una frase molt encertada perquè podem aprendre moltes coses i aprendre a donar valor a petites coses que com sempre les tenim no ens adonem de lo valuoses que poden arribar a ser.  

Encara que avui en dia no siguem inclusius al cent per cent, crec que les escoles, les quals són inclusives, és a dir, que dins de les aules ordinàries conviuen infants ordinaris amb infants que presenten alguna discapacitat, són el primer pas per a una societat molt més inclusiva, ja que els infants que avui en dia treballen i conviuen diàriament amb infants amb discapacitats en el futur seran molt més respectuosos amb aquestes persones i ho tindran interioritzat i normalitzat la diversitat de persones que hi pot haver en una societat. Perquè ne definitiva tots som diferents, tinguem o no una discapacitat.

Us recomano passar per alguna filmoteca i poder agafar el documental i mirar-lo.